martes, 16 de noviembre de 2010

Los niños del paraiso

Sinópsis
Camino de casa, Alí, un colegial de familia pobre que vive en la zona sur de Teherán, pierde los zapatos recién reparados de su hermana pequeña Zahra. Creyendo que su familia no podrá comprar un nuevo par, le pide a ésta que no diga a sus padres lo sucedido.

En consecuencia, los dos hermanos se ven obligados a urdir un plan. Su acuerdo secreto consiste en que Zahra se ponga los zapatos de Ali por la mañana al ir a la escuela y éste lo haga por las tardes. Este montaje ocasiona momentos tensos y divertidos contratiempos.

Un fin de semana, el padre de Alí se lleva a éste consigo para un trabajo de jardinería en los barrios ricos del norte de Teherán para poder conseguir algún dinero extra. El corto viaje deviene una aventura que une estrechamente a ambos.

Entretanto, Zahra descubre que sus zapatos los lleva otra chica e su escuela. Se lo dice a Alí, y ambos siguen a la chica hasta su casa. Al darse cuenta de que el padre de ésta es un vendedor ambulante ciego y que su familia es incluso más pobre que la suya, se abstienden de reclamarle los zapatos.

Pocos días después, Alí se entera que va a organizar una competición de maratón para los estudiantes cuyo tercer premio es un par de zapatillas deportivas nuevas. A pesar de algunos poblemas, logra participar en  la carrera tratando desesperadamente de ganar el tercer puesto.

Y sólo el tercero!
______
Al llar de tota la pel·licula es treballen moltíssims valors, algun dells són: la generositat, la responsabilitat (fer la feina de casa, cuidar al germà petit, ajudar al seu pare..), l'esperança, l'autosuperació, l'esforç, la humilitat amb la que tracten a les persones (quan van a portar-li el menjar als veins que estan malalts, quan tenen l'ocasió d'agafar el sucre que està tallant el pare i decideixen no agafar-lo pel simple fet de respectar el que no es seu..), la solidaritat qu es veu reflexada en moments com quant cuiden als veins, quant treballen en equip o senzillament per l'ajut als demés.

Es tracta de dos nens amb una gran capacitat de perdó (quant la germana perdona al seu germà per haver perdut les seves úniques sabates i també quant perdona a la nena que porta les seves sabates.) que no els hi queda més remei que accepar la realitat tal i com és.

El que realment m'impressiona és que continuint sent tan bones persones, ja que avegades pel simple fet de no tenir diner i viure en la miseria et pot convertir en un home/ dona, en aquest cas nen, sense ganes de fer res, agresiu, amb ganes de buscar bronques tota l'estona...però aquests nens no tiren la tovallola i segueixen lluitant per una vida millor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario